dimecres, 3 de setembre del 2008

Crònica Jocs populars a la Rambla de Figueres



La jornada de jocs populars que va programar l’assemblea de Maulets Figueres dissabte passat a la Rambla de Figueres va ser tot un èxit. Més d’una cinquantena de persones, la majoria nens, van gaudir de les activitats proposades pel joves figuerencs. El jocs més sol·licitats van ser la baldufa i les bitlles catalanes.
Durant la jornada, també es va muntar una paradeta amb material propi de l’esquerra independentista i es van distribuir un centenar de panflets on és reivindicava la cultura popular catalana i es descrivia el capitalisme com una “màquina homogeneïtzadora i genocida de cultures”.


A continuació el panflet que l'assemblea va elaborar en motiu de la matinal de jocs populars:


La cultura és l’expressió d’una nació, des de la llengua fins totes les altres manifestacions que la configuren com a comunitat diferenciadora (costums, danses, jocs, gastronomia…).


El capitalisme, sistema basat en l’opressió i l’explotació de l’home per l’home, és també una màquina uniformitzadora, destructora de qualsevol diferència o forma d’organització social que no respongui a l’extracció del màxim benefici.

Cal, per tant, entendre que, per al nostre poble, les conseqüències de viure sota el capitalisme arriben més enllà de la pura explotació i l’extracció de plusvàlua, de la precarietat i de la destrucció del nostre territori per convertir-lo en un gran centre d’oci per a la resta d’Europa. La nostra llengua i la nostra cultura, en no ser màquines “útils” per produir benefici, no juguen cap paper rellevant dins els estats capitalistes espanyol i francès. El català és més aviat una nosa per al turisme al qual la nostra economia es dedica gairebé en exclusiva; la nostra cultura popular no té més interès que el rendiment econòmic que es pugui treure de la seva folklorització i posterior comercialització. Correm el perill que les nostres festes populars, la nostra gastronomia, etc. s’acabin convertint en un més dels atractius del gran parc temàtic en què volen convertir la nostra terra, mentre la uniformització imposada acaba destruint les nostres arrels i la nostra identitat.

És per això, que podem afirmar que el capitalisme també és una màquina homogeneïtzadora i genocida de cultures.


Per altra banda, no podem esperar que els estats espanyol i francès, encarregats de sustentar el capitalisme a casa nostra, vetllin per conservar la nostra identitat, els nostres trets diferencials.

Per a la creació dels estats espanyols i francès, en tan que estats ocupants (i capitalistes), intenten crear una identitat col·lectiva i per tant anul·lar qualsevol element diferenciador dels territoris ocupats, imposant la seva llengua i cultura. D’aquesta manera, poc a poc, s’introdueix la llengua i cultura espanyola i francesa en tots els àmbits de la nostra vida de manera que es produeix una situació de bilingüisme desigual, en la qual es pot viure als Països Catalans sense conèixer el català però no es pot viure sense parlar l’espanyol o el francès. Aquest bilingüisme desigual és el factor bàsic que posa en perill la supervivència de la nostra llengua i és l’arma bàsica que utilitzen els estats. No és casualitat que els sectors més espanyolistes s’escudin en el bilingüisme per atacar els intents de normalització de la nostra llengua.

En la situació actual, en què el domini del castellà o del francès són imprescindibles per poder viure al nostre territori i en què el català és totalment prescindible, la nostra llengua està iniciant el camí de la seva desaparició. I les dades ho confirmen, ja que cada cop disminueix més i més el nombre de persones que parlen habitualment el català o que la tenen com a primera llengua.


Davant aquesta situació, cal doncs, un esforç per recuperar la nostra llengua i cultura populars, no com a elements merament folklòrics sinó com a mostra vivent de la nostra identitat, d’allò que realment som. Per tant, és necessari eixamplar els àmbits d’ús per a la nostra llengua i difondre les nostres tradicions.
Indestriablement, el procés d’alliberament popular als Països Catalans es converteix en imprescindible si volem assegurar que la nostra llengua i cultura recuperi la seva funció d’element de comunicació i relació per als catalans. I per això, cal recuperar un clima de permanent mobilització en defensa de la llengua.


Defensem la cultura popular, reivindiquem la nostra identitat!



Assemblea Maulets Figueres