Centenari de l'estelada a Figueres

Comunicat


El passat 30 de Juliol l’Ajuntament figuerenc aprovava amb els vots de CiU i ERC una moció presentada pels republicans en la que l’Ajuntament es comprometia a hissar per l’11 de Setembre l’estelada en un lloc preferent de la ciutat de Figueres, en commemoració del centenari de la seva creació i en record dels objectius pels quals va ser creada: la recuperació de la plena sobirania per a Catalunya.

Després d’un mes, i a falta de pocs dies per la Diada Nacional, el govern de la ciutat encapçalat per l’alcalde Santi Vila confirma que s’hissarà l’estelada a la plaça Lluis Companys, una plaça poc transitada i distant del centre de Figueres, que en cap cas es tracta d’un lloc preferent com s’havia aprovat a l’últim ple.

Paral·lelament, el consistori mitjançant la policia local ha prohibit que el jovent actiu de la ciutat realitzes difusió de la campanya del centenari de l’estelada, negant-li la possibilitat d’instal·lar una parada informativa els dies 9 i 10 de setembre a l’encreuament del carrer Girona i la Rambla.

Es per això que davant d’aquests fets, l’assemblea de Maulets Figueres volem denunciar:
- El doble joc del govern municipal, i especialment del grup de CiU; que per una banda s’adhereixen a la campanya del centenari de l’estelada, i per l’altre volen amagar-la traslladant la penjada de l’estelada a les afores de la ciutat i boicotejant les activitats de difusió programades pels joves independentistes de la ciutat.

- El boicot permanent per part de les autoritats locals a les associacions juvenils de l’esquerra independentista figuerenca per realitzar les seves activitats de conscienciació i reivindicació social i nacional. S’emparen a l’ordenança de civisme municipal, per amagar els motius polítics de les seves decisions.

Per tant, exigim:
- Que es posi fi a la constant d’ambigüitat i hipocresia a que ens tenen acostumats els polítics del consistori municipal.
- Que l’ajuntament de Figueres posi fi a la seva actitud hipòcrita i s’esborri de la llista de municipis adherits a la comissió cent anys d’estelada, que ja compta amb més d’un centenar de municipis adherits.
- Que l’alcalde de Figueres i la regidoria de joventut es justifiquin i posin remei a l’actitud boicotejadora de la Policia Local envers els actes programats per l’associació juvenil Maulets Figueres.



Visca la terra lliure, mori el mal govern!

Assemblea Maulets Figueres

Crònica Jocs populars a la Rambla de Figueres

La jornada de jocs populars que va programar l’assemblea de Maulets Figueres dissabte passat a la Rambla de Figueres va ser tot un èxit. Més d’una cinquantena de persones, la majoria nens, van gaudir de les activitats proposades pel joves figuerencs. El jocs més sol·licitats van ser la baldufa i les bitlles catalanes.
Durant la jornada, també es va muntar una paradeta amb material propi de l’esquerra independentista i es van distribuir un centenar de panflets on és reivindicava la cultura popular catalana i es descrivia el capitalisme com una “màquina homogeneïtzadora i genocida de cultures”.


A continuació el panflet que l'assemblea va elaborar en motiu de la matinal de jocs populars:


La cultura és l’expressió d’una nació, des de la llengua fins totes les altres manifestacions que la configuren com a comunitat diferenciadora (costums, danses, jocs, gastronomia…).


El capitalisme, sistema basat en l’opressió i l’explotació de l’home per l’home, és també una màquina uniformitzadora, destructora de qualsevol diferència o forma d’organització social que no respongui a l’extracció del màxim benefici.

Cal, per tant, entendre que, per al nostre poble, les conseqüències de viure sota el capitalisme arriben més enllà de la pura explotació i l’extracció de plusvàlua, de la precarietat i de la destrucció del nostre territori per convertir-lo en un gran centre d’oci per a la resta d’Europa. La nostra llengua i la nostra cultura, en no ser màquines “útils” per produir benefici, no juguen cap paper rellevant dins els estats capitalistes espanyol i francès. El català és més aviat una nosa per al turisme al qual la nostra economia es dedica gairebé en exclusiva; la nostra cultura popular no té més interès que el rendiment econòmic que es pugui treure de la seva folklorització i posterior comercialització. Correm el perill que les nostres festes populars, la nostra gastronomia, etc. s’acabin convertint en un més dels atractius del gran parc temàtic en què volen convertir la nostra terra, mentre la uniformització imposada acaba destruint les nostres arrels i la nostra identitat.

És per això, que podem afirmar que el capitalisme també és una màquina homogeneïtzadora i genocida de cultures.


Per altra banda, no podem esperar que els estats espanyol i francès, encarregats de sustentar el capitalisme a casa nostra, vetllin per conservar la nostra identitat, els nostres trets diferencials.

Per a la creació dels estats espanyols i francès, en tan que estats ocupants (i capitalistes), intenten crear una identitat col·lectiva i per tant anul·lar qualsevol element diferenciador dels territoris ocupats, imposant la seva llengua i cultura. D’aquesta manera, poc a poc, s’introdueix la llengua i cultura espanyola i francesa en tots els àmbits de la nostra vida de manera que es produeix una situació de bilingüisme desigual, en la qual es pot viure als Països Catalans sense conèixer el català però no es pot viure sense parlar l’espanyol o el francès. Aquest bilingüisme desigual és el factor bàsic que posa en perill la supervivència de la nostra llengua i és l’arma bàsica que utilitzen els estats. No és casualitat que els sectors més espanyolistes s’escudin en el bilingüisme per atacar els intents de normalització de la nostra llengua.

En la situació actual, en què el domini del castellà o del francès són imprescindibles per poder viure al nostre territori i en què el català és totalment prescindible, la nostra llengua està iniciant el camí de la seva desaparició. I les dades ho confirmen, ja que cada cop disminueix més i més el nombre de persones que parlen habitualment el català o que la tenen com a primera llengua.


Davant aquesta situació, cal doncs, un esforç per recuperar la nostra llengua i cultura populars, no com a elements merament folklòrics sinó com a mostra vivent de la nostra identitat, d’allò que realment som. Per tant, és necessari eixamplar els àmbits d’ús per a la nostra llengua i difondre les nostres tradicions.
Indestriablement, el procés d’alliberament popular als Països Catalans es converteix en imprescindible si volem assegurar que la nostra llengua i cultura recuperi la seva funció d’element de comunicació i relació per als catalans. I per això, cal recuperar un clima de permanent mobilització en defensa de la llengua.


Defensem la cultura popular, reivindiquem la nostra identitat!



Assemblea Maulets Figueres